L’objecte del dret del treball és l’ordenació de les relacions jurídiques sorgides amb ocasió del treball prestat per persones físiques, anomenades treballadores,  que de forma voluntària presten els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada ocupador o empresari.

Per tant, quan parlem d’una relació laboral, partim d’una relació que ha de reunir tots els caràcters que hem esmentat, que es recullen en l’article 1 ET. Aquests caràcters són:

Voluntarietat: perquè si no estaríem parlant de treballs forçats, una cosa prohibida al nostre ordenament.

Retribució: la prestació de treball es fa a canvi de diners.

Alienitat: el contracte de treball configura una situació en que concorren tres factors: la persona propietària dels béns no és la mateixa que els va elaborar i va treballar, és a dir, que en la relació laboral el treballador no posseeix els productes o serveis que són fruit del seu treball, sinó que ha de lliurar-los o posar-los a la disposició de l’empresari. Això s’anomena alienitat en els fruits.La persona treballadora no adopta de les decisions de ni és propietària dels mitjans de producció i per tant és aliena a l’organització empresarial.La persona treballadora no participa dels guanys de l’empresa ni en suporta els riscos. Això s’anomena alienitat en els riscos

Dependència: l’empresari i no la persona treballadora estableix les normes sota les que el treball s’ha de desenvolupar, limitat per la llei. La persona treballadora queda immersa en l’àmbit de direcció i organització empresarials i per tant, es troba en règim de dependència.

Si ens fixem en les persones sòcies treballadores d’una cooperativa, fàcilment entendrem quin és l’obstacle per apreciar la laboralitat de la seva relació de treball. En aquesta relació manca l’alienitat, perquè la persona sòcia treballadora accedeix voluntàriament a seva posició; percep diners pel seu treball (bestretes) i s’insereix dins un àmbit de direcció i organització. El tret que manca és l’alienitat, perquè en tant que sòcia, és propietària dels mitjans de producció, dels béns o serveis que es produeixen i el risc li és ben propi.

En canvi, quan mirem la figura de la persona voluntària, la situació és diferent. Dels requisits que marquen l’existència d’una relació laboral, aquí el que manca és la remuneració. La persona voluntària no pot rebre cap contraprestació econòmica al seu treball.

Per tant, quan parlem de relacions laborals, hem d’excloure tant les persones voluntàries, com les sòcies treballadores de la cooperativa.

I què hem de fer per contractar persones?

En primer lloc, hem de tenir donat d’alta el centre de treball. És un tràmit que es fa amb certificat digital i que estableix el lloc on es desenvoluparà el treball a efectes de fixació del conveni col·lectiu. Aquest conveni fixarà les nostres obligacions mínimes com a empleadores. En el que no reculli, haurem d’estar al contingut de l’Estatut dels Treballadors.

Tot seguit hem de determinar la forma de contractació. Decidir si la persona que volem incorporar ha de treballar a jornada completa o parcial, si s’incorpora per alguna de les causes de temporalitat que estableix la normativa o si necessitem que treballi amb nosaltres tot l’any.

La contractació de persones és indefinida, tret que necessitem cobrir temporalment un lloc de treball, cosa que ha de justificar-se en un dels següents casos:

Obra o servei determinat:

La causa d’un contracte per obra o servei determinats es justifica en la necessitat puntual de cobrir el treball necessari per a executar una tasca amb autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat de l’empresa i l’execució de la qual, encara que limitada en el temps, sigui en principi de durada incerta. Aquests contractes no podran tenir una durada superior a tres anys, tot i que segons el conveni que sigui aplicable es pot ampliar fins a dotze mesos més. En alguns convenis, les causes de contractació en aquesta modalitat estan taxades.

Circumstancies excepcionals

Quan les circumstàncies del mercat, l’acumulació de tasques o l’excés de comandes ho exigeixen, fins i tot tractant-se de l’activitat normal de l’empresa, es pot contractar una persona de forma temporal.  En aquests casos els contractes podran tenir una durada màxima de sis mesos, dins d’un període de dotze mesos, comptats a partir del moment en què es produeixin aquestes causes. Cal no confondre l’acumulació de tasques amb la temporalitat de les mateixes. Si l’increment de feina respon a la temporalitat de la nostra activitat (per exemple, si augmenta la nostra feina en temporada turística), la adequada és la contractació indefinida d’una persona a temps parcial. Si les dates en que necessitem incrementar la plantilla no són certes (és a dir, si no sabem quan comença l’increment o fins on arriba aquest), la forma correcte de contractació és la de fixe discontinu.

Substitució

Quan es tracti de substituir a treballadors amb dret a reserva del lloc de treball, sempre que en el contracte de treball s’especifiqui el nom del substituït i la causa de substitució.

La contractació implica fer el contracte de treball i comunicar-ho a l’autoritat laboral. Hem de lliurar còpia del contracte a la persona treballadora.

A banda, quan contractem persones per tal que treballin per nosaltres, hem de garantir que aquestes persones treballaran en condicions de seguretat i salut adequades, d’acord amb la Llei de Prevenció de Riscos laborals. Podem dur a terme la prevenció ja sigui personalment si compliu els requisits per a fer-la, o nomenant un o diversos treballadors per tal que facin aquesta tasca o, concertant la prevenció amb un servei aliè. En tot cas cal que incorporeu la prevenció a la vostra tasca.

Cal que cada mes emeteu la corresponent nòmina, i que compliu la resta d’obligacions assumides en efectuar la contractació, incloses les obligacions amb hisenda i la seguretat social.

Recomanem que gestioneu la vostra plantilla amb l’ajut d’una professional, atès que gestionar la plantilla d’un negoci, siguin quines siguin les seves característiques requereix coneixements en l’àmbit jurídic-laboral.