Bé. Mentre estem aquí confinades podem veure la tele, escoltar música, llegir (sisplau), jugar a les consoles, etc.

Fem el que fem tenim la remor de què passarà després. Quan sortim de casa de nou i tornem a la normalitat.

Diuen que vindran maldades, que hi haurà una crisi de cal Déu (i no parlo del barri de Ripoll). Diuen que baixaran els salaris, que augmentarà l’atur i que no aixecarem cap fins ves a saber quan. Vaja, que diuen que molt malament tot. Com que fins ara lligàvem els gossos amb llonganisses…

No penso posar en dubte que s’albira una crisi de les potents. I, com ja ve passant i vist que no som riques, si venen maldades, les que ho patirem serem les persones treballadores, especialment les que estiguin als sectors més precaris o vinguin de situacions de debilitat econòmica.

I si no hagués de ser forçosament així?

Les crisis són un moment en que ho passem tots una mica malament a nivell econòmic, però són també moments per a reflexionar. I per a reflexionar, de vegades és pràctic fer una ullada a definicions que tenim més o menys interioritzades.

En aquest article us facilitem uns punts de partida per a reflexionar. Simplement definicions basades en la legislació vigent, des d’un punt de vista molt i molt bàsic. No volem fer un article doctrinal. Volem donar un puntet de sortida per a la reflexió. En aquestes setmanes n’anirem publicant més.

Empreses de capital.

Què és una empresa de capital? A tots ens sonen les S.L., les S.A. i similars. Les empreses de tota la vida. En diem empreses de capital perquè es formen a partir d’uns diners (capitals) aportats per les persones sòcies, a partir dels quals es crea el projecte. Les decisions es prenen en funció de les participacions o accions, que es relacionen directament amb el capital que ha aportat cadascú. Per tant, podem afirmar que en una empresa de capital, manen els diners.

En una empresa de capital les coses es decideixen en funció dels diners que recolzen cada decisió.

L’objecte d’una empresa de capital és fer créixer els diners per tal que els que els han posat els multipliquin. Ni mes ni menys. Per tant, les decisions sempre seran encaminades a multiplicar els diners.

Empresaris individuals (autònoms)

Què és un autònom? Els mal anomenats autònoms són empresaris individuals. Tota la seva empresa reposa en la seva persona. Ens venen la figura de l’autònom, com una figura independent i fàcil de donar d’alta. Una persona que desenvolupa el seu negoci sense dependre de ningú (perquè òbviament no estan condicionats pels clients, els proveïdors, el mercat, hisenda…ironia mode on).

Ser autònom sovint és beneficiós, en professions molt determinades (advocats, arquitectes, alguns comercials, etc.). Tanmateix no ho és en tots els casos. Ser autònom pot acabar significant treballar sense drets laborals, sense horari, ni vacances ni salari mínim. Significa pertànyer a la classe econòmica mes maltractada del país, tant en matèria de prestacions, com en matèria fiscal, com laboralment. Això no vol dir que no sigui una opció. Però a l’hora d’examinar què volem fer, hem d’avaluar el conjunt del nostre projecte. I les condicions de treball que ens reservem per a nosaltres són importants. No tot son els costos d’inici. Hem de tenir en compte el contingut de la feina que farem després, com la farem i en quines condicions.

Cooperatives. Una altra forma de fer les coses.

Per acabar, examinem una altra forma social: la cooperativa. Una cooperativa és una empresa on l’objectiu que es persegueix és la millora de la situació econòmica i social de les persones que la conformen. Com es fa això? Doncs unint esforços per a aconseguir-ho col·lectivament. Però a més, aquest objectiu socioeconòmic està condicionat a la sostenibilitat. Cal millorar l’entorn comunitari, perquè una empresa no pot ser sostenible si no té en compte la justícia social. Les empreses de capital col.laboren amb l’entorn (sovint de forma cosmètica) mitjançant la responsabilitat social corporativa (RSC). Les cooperatives porten aquesta responsabilitat al seu ADN.

En aquesta forma societària no prima l’acumulació de recursos perquè l’objectiu no és fer créixer els diners de les persones inversores, sinó guanyar-se la vida amb la millor qualitat possible. Com els recursos no han de marxar cap als accionistes, es poden dedicar a generar salaris dignes, condicions de treball justes i per tant, els recursos van dedicats a la millora de la vida de les persones.

Les cooperatives tenen els avantatges fiscals de les societats (incrementades perquè son empreses protegides) i millora l’àmbit de decisió dels autònoms, perquè prendre decisions en comú sempre és enriquidor, sobre tot si totes busquem el mateix: viure millor.

I com ho fem?

Es pot fer una cooperativa amb dues persones (cal ser tres abans que passin cinc anys) i calen els mateixos dines d’inici que per a constituir una SL, 3.000 € de capital inicial, més els costos de notari, taxes, etc.

Pensa-hi!

Arribats aquí, només et podem demanar que hi pensis, que preguntis, que miris a internet. Venen temps difícils? Cert, però, i si podem convertir un problema en una oportunitat? I si ens empoderem?