Per a poder entendre les diferències entre la relació de treball de les persones sòcies de la cooperativa i les persones que hi treballen en règim aliè cal introduir abans algunes nocions sobre les característiques de les relacions laborals.

L’article 1 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors ens defineix els caràcters necessaris de la relació laboral:

1. Aquesta llei serà aplicable als treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada ocupador o empresari.

2. A l’efecte d’aquesta llei, seran empresaris totes les persones, físiques o jurídiques, o comunitats de béns que rebin la prestació de serveis de les persones referides en l’apartat anterior, així com de les persones contractades per a ser cedides a empreses usuàries per empreses de treball temporal legalment constituïdes.

Per tant, la primera cosa que ens cal fer per a diferenciar una relació de l’altra és veure si hi apareixen aquests trets bàsics:

Explicat això, és fàcil veure que les persones sòcies de treball d’una cooperativa no mantenen una relació laboral amb aquesta, perquè manca la característica bàsica de l’alienitat per que això es compleixi.

La relació de la persona amb la cooperativa és societària, no laboral, Les seves percepcions, les bestretes, són imports a compte dels excedents futurs i no el preu estipulat per prestar uns serveis determinats a un altre persona. La persona sòcia treballadora és propietària de la cooperativa.

Tanmateix, la gestió de les persones i en concret, del treball de les persones sempre és complex, atesa la seva importància socioeconòmica i la consegüent protecció que li atorga l’ordenament.

Per això, tot i que la relació de les sòcies de treball de la cooperativa sigui societària, hi ha una regulació expressa de determinats aspectes d’aquesta, les vessants més rellevants de la qual versen sobre l’assegurament i la resolució de conflictes.

ASSEGURAMENT:

Quan prestem el nostre treball, per a poder viure amb un mínim de seguretat, necessitem cobrir econòmicament els períodes d’inactivitat forçosa, com ara les baixes per malaltia, per maternitat, els períodes d’atur, la jubilació, etc. Per això, les sòcies de treball de la cooperativa estan subjectes a un règim d’assegurament dins l’àmbit de la Seguretat Social.

Vegem el perquè:

L’Estat del benestar

Estat del benestar és un concepte que té origen en les ciències polítiques i econòmiques. Defineix un model d’organització social, segons la qual l’Estat proveeix certs serveis o garanties socials a la totalitat dels habitants d’un país, per tal de garantir uns mínims a tota la població.

L’Estat de Benestar es basa en l’exercici de la funció pública, és a dir, la intervenció de l’estat en l’economia i la societat, per a una major redistribució de la riquesa, amb la finalitat de millorar les condicions socioeconòmiques i de salut de la població.

Gran part de l’acció de l’Estat en aquest camp se centra en l’acció de la Seguretat Social.

Què és la Seguretat Social?

La Seguretat Social és un sistema públic que té com a objectiu assegurar a la població una sèrie de prestacions mínimes que la protegeixin en cas de necessitat, com pot ser una malaltia, davant la situació de desocupació o davant la jubilació.

Els diners necessaris per a finançar aquestes prestacions s’obtenen dels impostos, dels que ja hem parlat en articles anteriors i les cotitzacions socials, que són unes aportacions que realitzen tant les persones treballadores com les empreses, de forma obligtòria.

Modalitat contributiva i no contributiva

A nivell de prestacions, la Seguretat social actua mitjançant dos tipus d’actuació: la modalitat contributiva i la no contributiva.

La modalitat contributiva exigeix que es cotitzi a la Seguretat Social durant un temps determinat per a poder rebre la prestació; la modalitat no contributiva és de tipus assistencial i es dirigeix a tota mena de persones, hagin cotitzat o no.

La contribució a la Seguretat Social és obligatòria per a totes les persones que treballen, per compte propi o aliè i en aquest darrer cas, també per a les empreses que les ocupen. Es regula a la Llei General de Seguretat Social.

Tipus de règims de la Seguretat Social

El Sistema de la Seguretat Social es desenvolupa mitjançant dos règims diferenciats:

1. Règim general: s’hi troben englobats els treballadors per compte d’altri i els assimilats (com per exemple sòcies treballadores de cooperatives).
2. Règims especials: són els que corresponen a les persones que realitzen activitats professionals que, per la seva naturalesa, les seves condicions de temps i lloc o per les característiques dels seus processos productius, necessiten un tractament diferent. En aquest punt queden englobats:

• Treballadors per compte propi o autònoms.

• Treballadors de la mar.

• Funcionaris públics, civils i militars

• Estudiants.

1. Altres grups que determini el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

I com sabem en quin règim ens hem d’enquadrar?

En matèria de cooperatives, hem de mirar l’article 14 de la Llei general de la seguretat social (LGSS) que ens diu que les persones sòcies de les cooperatives de treball associat gaudeixen dels beneficis de la Seguretat Social, i la cooperativa pot optar entre incloure-les com a assimilades a persones treballadores per compte d’altri o bé incloure-les com a treballadores autònomes en el règim especial corresponent.

Les persones sòcies de les cooperatives d’explotació comunitària de la terra i les persones sòcies de treball[1], són assimilats a treballadors per compte d’altri a l’efecte de Seguretat Social.

No són aplicables a les cooperatives de treball associat, ni a les cooperatives d’explotació comunitària de la terra ni als socis treballadors que les integren, les normes sobre cotització i prestacions del Fons de Garantia Salarial.

D’acord amb l’article 215 LGSS, es poden acollir a la jubilació parcial les persones sòcies treballadores o sòcies de treball de les cooperatives, assimilades a treballadors per compte d’altri en els termes de l’article 14, que redueixin la seva jornada i drets econòmics en les condicions que preveu l’article 12.6 de l’Estatut dels treballadors, i compleixin els requisits que estableix l’apartat 2 d’aquest article, quan la cooperativa concerti amb un soci de durada determinada d’aquesta o amb un desocupat la realització, en qualitat de soci treballador o de soci de treball, de la jornada deixada vacant pel soci que es jubila parcialment, amb les mateixes condicions que estableix per a la subscripció d’un contracte de relleu l’article 12.7 de l’Estatut dels treballadors, i de conformitat amb el que preveu aquest article.

Règim general o autònoms?

En termes generals podem afirmar que, amb excepció dels socis treballadors de les cooperatives de treball associat, quan la cooperativa opti pel RETA, tots s’enquadren com a assimilats al règim general de la Seguretat Social. Hi ha excepcions, però, perquè per raó de l’activitat, o per dificultats de control, l’Administració col·loca els socis en el règim de treballadors per compte propi en algunes situacions.

Diferències entre el règim general i el RETA

El règim de treballadors per compte propi (RETA en endavant o SETA si parlem del treballadors per compte propi agraris) és el més econòmic si els socis treballen a jornada completa. En aquest règim hi ha una sola cotització que correspon fer a la treballadora, però la cooperativa respon solidàriament del seu pagament, és a dir, si la treballadora no paga, l’organisme recaptador pot reclamar les quantitats que es deguin indistintament a qualsevol dels dos i ho farà, òbviament a qui tingui diners per pagar.

El problema de cotitzar pel RETA es presenta a l’hora de rebre prestacions. Per exemple: quan ens jubilem, a l’hora de comptabilitzar les cotitzacions efectuades, el sistema només comptarà els períodes efectivament cotitzats i als altres els donarà un valor zero. Per tant, com l’import de la prestació de jubilació s’obté d’uns càlculs basats en la mitjana aritmètica de les quantitats cotitzades, la manca de cotització de períodes comporta una pensió menor. En canvi, quan cotitzem pel règim general, els períodes d’inactivitat computen com a períodes assimilats a l’alta i se’ls dona el valor mínim cotitzable. Per tant, la pensió de jubilació en aquest règim sol ser més elevada.

El criteri bàsic d’inclusió al sistema de Seguretat social sol ser assimilat al règim general, amb excepcions, com ja hem dit. Tanmateix, els socis treballadors de les cooperatives no poden reclamar els impagaments de salaris al Fons de Garantia Salarial, bàsicament perquè les seves percepcions no són salarials, sinó que són bestretes, a compte de beneficis futurs.

Cal tenir en compte també, que, en les cooperatives de serveis els socis són empresaris (individuals o no) pel que fa a les respectives explotacions i cooperativistes pel que fa als serveis que posen en comú mitjançant l’activitat cooperativitzada. Per això els socis treballadors poden enquadrar-se com a assimilats al règim general, o fins i tot estar simultàniament als dos règims: al RETA per la seva activitat empresarial i al règim general per l’activitat cooperativitzada.

En els casos de venedors ambulants que percebin els seus ingressos del cobrament directe als clients, la normativa els obliga a estar en el RETA, perquè entén que fan la funció d’empresaris individuals. Val a dir que si el venedor ambulant treballa per la cooperativa i és aquesta la que ordena els mitjans i li paga la seva bestreta, es podrà estar al règim general, tot i que s’haurà d’estar en tot moment en disposició de provar aquesta circumstància.

Prestació d’atur.

En la qüestió de la prestació per desocupació, veiem que tant els socis treballadors per compte aliè com els socis treballadors per compte propi (des de primer de juny de 2019) tenen l’obligació de cotitzar per la contingència de desocupació.

Les causes que de desocupació acceptades legalment són les següents:

En el cas que el soci treballador sigui expulsat de la cooperativa, perdrà també la seva condició de treballador. La primera és una qüestió civil, la segona es una qüestió que correspon a l’àmbit social. Per a reconèixer aquesta situació d’atur, cal la notificació de l’acord d’expulsió per part del consell rector de la cooperativa, indicant la seva data d’efectes, o, si escau, l’acta de conciliació judicial o la resolució definitiva de la jurisdicció competent que declari expressament la improcedència de l’expulsió.

Cas que aquest cessament sigui causat per motius econòmics, tecnològics o de força major, caldrà provar aquestes causes davant l’administració laboral.

Cas que el cessament esdevingui per la manca de superació del període de prova o per la finalització del període acordat per als socis temporals, caldrà provar-ho, amb la certificació del corresponent acord, emès pel consell Rector.

---

[1] La llei estatal de cooperatives, en el seu article 13 estableix que en les societats cooperatives de primer grau, que no siguin de treball associat o d’explotació comunitària de la terra i en les de segon grau, els Estatuts podran preveure l’admissió de socis de treball, persones físiques, l’activitat cooperativitzada de les quals consistirà en la prestació del seu treball personal en la cooperativa. La llei equipara per a aquestes persones les normes establertes en aquesta Llei per als socis treballadors de les cooperatives de treball associat, amb algunes excepcions.