A la normativa laboral es recullen diverses mesures de regulació de l’ocupació, per tal d’adaptar-la a les necessitats canviants de l’entorn empresarial.

En aquests dies han pres rellevància les suspensions dels contractes de treball regulades als articles 45, 47 i 51 de l’Estatut dels Treballadors. Aquests procediments poden ser aplicats per motius econòmics, tècnics, organitzatius i de producció o bé per causa de força major, sempre amb caràcter temporal.

El tràmit s’inicia sempre a petició de l’empresa. Si la raó que els justifica es correspon amb qualsevol dels quatre primers motius que hem exposat, cal que l’empresa ho demostri, en canvi, si la suspensió temporal té base en una causa de força major, ha de ser constatat per l’autoritat laboral perquè es pugui aplicar.

Però quan concorren les causes que regula la normativa?

Les causes econòmiques es donen quan l’empresa té un resultat econòmic negatiu, és a dir, quan es produeix una disminució persistent dels ingressos ordinaris. L’empresa ha de poder justificar que aquesta disminució es produeix, com a mínim, en dos trimestres consecutius i en comparació al mateix període de l’any anterior.

Les causes tècniques es donen quan es produeixen canvis en els instruments de producció de l’empresa, que requereixen adaptacions temporals de la plantilla.

Les causes organitzatives es donen quan els mètodes de treball o l’organització productiva s’han de modificar. i l’empresa necessita reduir temporalment la plantilla per tal de gestionar aquest canvi.

Les causes productives sorgeixen quan hi ha canvis sobtats en la demanda dels productes o serveis que ofereix l’empresa, i la situació requereix que l’empresa faci una adaptació urgent i temporal de la plantilla per poder corregir la situació.

Finalment les causes de força major són aquelles que no depenen de l’activitat de l’organització, són externes a aquesta, i a més són imprevisibles o inevitables. Els desastres naturals, i en aquests dies la situació sanitària general són exemples d’algunes situacions que es poden donar.

Hem vist que, tant si l’empresa demana una suspensió o reducció de jornades de treball per causa de força major, o ho fa per altres motius, el resultat és la suspensió dels contractes i la percepció per part del treballador de la prestació d’atur, quina diferència hi ha, per a l’empresa, entre triar una modalitat o l’altra?

A part del procediment que cal seguir en cada cas, la gran diferència entre l’una i l’altra és l’exoneració de quotes que estableix el Real Decret-llei 8/2020, de 17 de març, per als expedients de força major. Tots aquests expedients tenen el benefici de la bonificació de les quotes patronals (el 75% per empreses de més de 50 treballadors i el 100% per empreses de menys de 50 treballadors).

Com a contrapartida, les empreses que s’hi acullin han de mantenir l’ocupació durant sis mesos després de la finalització de l’expedient. Si no es compleix aquesta obligació, l’organització haurà de retornar els imports resultants de l’exoneració de quotes.

Com s’ha de demanar?

El procediment per la suspensió dels contractes de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció s’inicia amb la comunicació als treballadors, o la seva representació, de la intenció de suspendre el contracte, la proposta empresarial i la data d’inici de l’expedient. En paral·lel, aquesta comunicació es transmet a l’autoritat laboral.

Si no hi ha representants de les persones treballadores, aquestes tenen entre set i quinze dies per, o bé constituir un grup de negociació, o bé demanar la representació de tres sindicats.

El període de consultes té una durada de quinze dies (article 47 de l’Estatut dels Treballadors) i s’ha de fer de bona fe, amb la intenció d’arribar a un acord beneficiós per totes dues parts.

Un cop finalitzades les negociacions, es presenta la decisió final a l’autoritat laboral, que demanarà informe a Inspecció de Treball i que han d’emetre resolució en un termini de quinze dies.

En els casos que basem la petició en  una causa de forma major, el procediment és més senzill. Cal sol·licitar a l’autoritat laboral la constatació de l’existència de la causa que al·leguem, i un cop acceptada, apliquem la suspensió des del moment de sol·licitud.

Què passa si no s’accepta la causa de força major?

En el cas que ens deneguin l’expedient, l’empresa pot impugnar aquesta resolució davant els jutjats socials. A banda, si la situació ho requereix, l’empresa haurà de valorar la conveniència d’iniciar un expedient per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, per tal de poder aplicar la suspensió als contractes de treball.

Què s’ha de fer un cop s’obté la resolució positiva?

L’empresa ha de presentar al SEPE el certificat d’empresa del treballador, amb les bases dels sis mesos anterior (180 dies) a l’inici de la suspensió. A causa de l’estat de confinament, l’empresa també haurà de notificar, mitjançant un full de càlcul, la relació de treballadors que estan afectats per la suspensió temporal, per tal que els hi gestionin la prestació d’atur.

Així mateix la suspensió s’haurà de comunicar a la Seguretat Social per tal d’aplicar-la a la cotització dels treballadors.

Som una cooperativa on els socis treballadors estan donats d’alta el règim general podem aplicar una suspensió de la prestació de treball?

Si, pel fet que les sòcies treballadores estiguin assegurades a sistema assimilat al règim general, tenen dret a la prestació d’atur per causa de suspensió temporal de la relació de treball. En cas que l’autoritat laboral estimés la petició de la cooperativa, les sòcies treballadores podrien aplicar un expedient de suspensió temporal. És important tenir present que s’ha de gestionar separadament de l’aplicat als treballadors contractats laboralment.

Donat que la relació que mantenen les sòcies amb la cooperativa és societària, a més de la documentació justificativa de l’aplicació d’aquesta mesura de suspensió, es fa obligatòria la presentació d’un certificat literal de l’assemblea general (recordeu que les actes de l’assemblea general i part de la documentació que genera la cooperativa ha de ser legitimada davant de notari, consulteu l’article referent a la documentació de la cooperativa) i on s’ha pres la decisió d’aplicar la suspensió de la prestació de treball. Hem de dir que durant l’estat d’alarma aquesta obligació s’ha flexibilitzat i, si l’assemblea no es podia realitzar per mitjans telemàtics, es va permetre presentar un certificat del consell rector. Aquest certificat és el justificant de la comunicació de la mesura al conjunt de sòcies i la mostra de l’acceptació i negociació de la mesura dins l’òrgan decisori de la cooperativa.

En aquest cas, sigui quina sigui la causa motivadora de la suspensió de la relació de treball, l’Autoritat Laboral ha d’autoritzar l’expedient per tal que les sòcies puguin percebre la prestació d’atur.

Com s’explica en l’article anterior ( Les relacions de treball a les cooperatives) la relació de les persones treballadores es regeix per la normativa laboral, mentre que la de les sòcies treballadores és societària i té una regulació més complexa.

Fins quan es podrà mantenir l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació?

Els expedients basats en causa de força major duraran fins a la finalització de l’estat d’alarma i serà en aquesta data que l’Estat determinarà les noves mesures que compassaran la tornada a la normalitat de l’activitat empresarial.

En aquest moment, les empreses poden activar els contractes dels seus treballadors i/o l’activitat de les persones sòcies que estiguin afectats per un expedient de suspensió d’un en un, mantenint la resta d’afectats per la suspensió o reducció de jornada, per poder compassar la desescalada a les necessitats reals de l’activitat en aquesta nova situació.

En el cas dels expedients per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció la seva durada la determinarà la que s’hagi indicat en el moment de la tramitació de l’expedient, doncs aquests no estan directament lligats a la declaració de l’estat d’alarma, sinó a la situació de crisis produïda per aquesta situació, i en l’àmbit econòmic la crisi pot veure allargada la seva durada fins més enllà de l’estat d’alarma.

La quarta pròrroga de l’estat d’alarma s’ha aprovat, i estarà vigent fins al 24 de maig de 2020. Segons el Govern, no serà fins a la finalització de l’estat d’alarma que s’aprovaran noves mesures per les empreses en la reincorporació de les seves plantilles a l’activitat, totes elles, han assegurat, lligades al compromís del manteniment de l’ocupació fins a 2021.