De tant en tant entrem en períodes de recessió econòmica. Està passant ara, per causa de la Covid-19 però no és res que no hagi passat abans. Sense anar més lluny, les darreres dècades, per unes raons o d’altres, ens hem endinsat en diverses crisis econòmiques. Les causes són diverses, però sempre hi ha un denominador comú: afecten especialment la classe treballadora.

Fixem-nos en la recessió causada per la pandèmia. Una simple recerca a la premsa ens farà constatar que els grans empresaris han guanyat més diners que mai, Les grans empreses, les que parlen de les seves xifres en termes de milions d’euros han fet diners amb la crisi. Aquelles els dirigents de les quals viuen en palaus, en urbanitzacions de luxe o directament en paradisos tropicals no han patit la crisi de forma substancial.

Les empreses que han patit, les que hem patit som les que calculem el nostre any en termes de milers d’euros. Les persones que la patim som les que, sense fer excessos, no arribem o arribem justet a final de mes. Les que paguem la hipoteca amb esforç i patiment, vaja, les que rebem sempre.

Però, potser hem d’apartar-nos una estona de les conseqüències d’aquestes crisis i acostar-nos més als fets que les originen, no? Diem que la gran empresa ha guanyat més diners que mai. Però com ho ha fet? Potser utilitzant repartidors autònoms i per tant, personal sense drets laborals? Potser escanyant els petits productors?

Quina d’aquestes grans empreses ofereix un salari digne i suficient per a viure bé a les persones que hi treballen? Quina paga salaris que permetin no patir cada final de mes? Poquetes oi? En contrast amb el que guanyen, potser no sigui gaire just.

Ara mirem cap a nosaltres. Anem a comprar com abans de la crisi? Potser ens estem de capricis, però menjar, mengem cada dia, oi?. I què fem? Anem a aquestes grans superfícies físiques o virtuals sense qüestionar, mes enllà de la conversa del cafè, el que fan amb el seu personal o els seus guanys. No els posem com a condició que paguin salaris dignes o que, simplement respectin la normativa laboral. Si ho féssim, les empreses competirien per fer-nos saber que la seva plantilla és la mes ben cuidada del territori. “señora, busque, compare y si encuentra una empresa que pague mejor a sus trabajadores, haga la compra allí”.

Perquè comprem en grans cadenes de supermercats? Ho fem perquè els seus preus són baixos. I com necessitem omplir la nevera, obviem el fet que siguin part de la causa de que ens costi tant omplir-la. Entenem petits gestos de responsabilitat, com ara el fet que ens recaptin part del canvi per obres de caritat, com el compliment d’una gran responsabilitat social. Ho és realment? Recaptar uns cèntims que al final paguem nosaltres és senyal de la SEVA solidaritat? O ho és de la nostra?

No seria més indicatiu de responsabilitat social de les empreses cuidar millor les seves plantilles? Elevar la qualitat del mercat de treball? Quan els treballadors tenen diners, en gasten, en fan ús. I per tant, tota la comunitat prospera.

I què podem fer? Individualment no tenim pes. La meva iaia deia que qui te el cul llogat no pot seure quan vol. I és cert.

Però tenim alternatives. L’ordenament recull una forma jurídica més justa i sostenible per la societat. Per poder fer la compra com sempre i tanmateix garantir treball remunerat de forma justa. Garantir proximitat. Garantir que el nostre dia a dia serveix de veritat per millorar la societat.

La llei recull -a la Constitució, no és pas res nou- la necessitat de protegir les cooperatives, com a mitjà per que les persones treballadores siguin propietàries dels mitjans de producció. Fixeu-vos-hi: és possible compatibilitzar el dret a la propietat privada (les persones sòcies, les que compren i les que treballen, són efectivament propietàries del seu negoci) i millorar la qualitat del mercat de treball (si l’empresa és meva tot el que hi faci revertirà en millores per mi), sense oblidar la comunitat, perquè com tant la cooperativa com les seves integrants formen part de la comunitat, la voldran millorar sempre. O no us agrada tenir la casa neta i bonica?

Hi ha cooperatives de molts tipus. I les solem relacionar amb l’àmbit agrari, tot i que la gran majoria de cooperatives són de treball associat. Però si mirem un altre cop a internet, veurem que les cooperatives van néixer de les de consum. Per assortir-se col·lectivament de productes bàsics. Per combatre la precarietat.

Els primers registres existents d’una cooperativa procedeixen de Fenwick, un petit poble prop de Glasgow, on el 14 de març de 1761, un grup de filadores va associar-se per començar a vendre amb descompte el contingut d’un sac de civada a l’habitació del davant de la casa d’en John Walker (l’home que dóna nom al whisky, si).

L’any 1769, la societat va formar una cooperativa de consum per al benefici dels seus membres. El propòsit original de la societat era fomentar alts estàndards en l’art de teixir, però les activitats més tard es van expandir per a incloure la compra col·lectiva d’aliments a granel i llibres. Ja ho veieu, menjar i cultura pel damunt del “pan y circo”. Interessant oi?

Avui dia, les cooperatives de consum ens assorteixen de força coses: alimentació, cultura, serveis bàsics com la llum i fins i tot habitatge… i ho fan d’una forma no especulativa. Per això hi trobarem producte de qualitat a preu de mercat, però sense que això signifiqui que les persones que hi treballen siguin explotades. Podrem fer la nostra compra sabent que trobarem productes de proximitat, de qualitat i que les productores d’aquests productes no han estat ofegades per oferir-lo a preus precaris. Sabrem que, els diners que resultin d’aquesta compra serveixen per a que la comunitat prosperi i no perquè un senyor que viu a un palau amuntegui diners. Veurem com es generen activitats útils a la comunitat, pensades per la comunitat i desenvolupades per membres de la comunitat.

Per tant, la propera vegada que fem la compra de la setmana, o comprem regals per Nadal, preguntem-nos si estem triant l’opció més fàcil o la mes intel·ligent per a nosaltres. Potser descobrim que, a mes de tenir el carnet de la biblioteca, ens convé tenir el de la cooperativa de consum del nostre poble.