Persones i màscares (de tots els tipus)

21 enero, 202121 enero, 2021
Autor: Eva Ferré Ibarz

(Publicada al diari gratuït La Tira (Ripoll) del mes de gener)

Doncs bé, ja som al 2021 i seguim enfangades amb la Covid-19 i tot el que envolta la ditxosa pandèmia. Tristes per les persones que hem perdut i preocupades per les persones que estimem. I confinades. I congelades. Vaja, que no estem en el nostre millor moment.

Anem a veure unes cosetes, que fa fred i ve de gust llegir, oi?

Resulta que fa uns mesos que ens van vendre a bombo i platillo que s’abaixa l’IVA de les mascaretes (quirúrgiques d’un sol ús, eh, la resta segueixen com estaven), un producte que hem de fer servir obligatòriament totes per sortir al carrer i no anar escampant miasmes. Ara les mascaretes quirúrgiques d’un ús tributen IVA al 4%, mira per on. Perquè és un producte bàsic. No ho deuen ser les compreses, tampons i d’altres articles d’higiene que segueixen tributant IVA al 10%. Però eh, ara les mascaretes tributen al que diuen IVA súper reduït. Quina sort tenim! O què bé queda dir-ho, no sigui que ens fixem en que al febrer de 2020, el preu de les mascaretes s’havia incrementat vora un 700%, ni en que va arribar un moment en que el Gobierno va haver de regular-ne el preu, ja sabeu la dita, si la merda valgués diners, els pobres naixerien sense cul…

Ja ens anem acostant al que us volem explicar en aquest article. De la llei de l’oferta i la demanda que no té necessàriament en compte cap altre criteri que el lucre personal de la persona venedora. Dels excessos que aquest criteri d’oferta i demanda genera si no s’hi aplica límits ètics o criteris solidaris.

Lligat amb tot això cal que les persones treballadores no perdem la cultura de classe que els nostres pares tenien arrelada. Noies, si necessiteu treballar per viure, tant és si el vostre salari és alt o baix. Sou classe treballadora! No sou classe mitjana. La classe mitjana no necessita treballar per viure, pot mantenir-se de les rendes que li produeixin els seus béns.

Un cop ens hem ubicat en el que som, persones treballadores, pensem en com volem treballar, perquè és evident que la llei de l’oferta i la demanda no ens ajudarà. Mirem-nos l’Estatut dels Treballadors i ves per on, veurem que les normes laborals actuals afavoreixen un gra massa la precarietat. De fet, avui dia acomiadar algú a Espanya és lliure (no gratis, però si lliure).

Per entendre això sense demonitzar ningú, que tampoc cal, hem d’anar a la configuració de les diferents formes socials existents. Les societats de capital (és a dir, bàsicament les societats anònimes o limitades) són societats l’objecte de les quals és obtenir lucre. Ni més ni menys. Per tant, tot el que facin servir per obtenir aquest lucre és i serà instrumental. Les persones seran una despesa necessària, no necessàriament un valor. Les empreses poden tenir criteris ètics, és clar. Però el seu objecte és el que és. I l’objecte en marca les prioritats i configuració, com també ho fa la seva normativa.

Per contra, el propòsit legal de les cooperatives (article 1 de la Llei de Cooperatives de Catalunya) és millorar la situació econòmica i social de les persones que les composen i de l’entorn comunitari. Ahí es na! Resulta que aquí el que volem és viure millor, cuidant la nostra comunitat. Fa patxoca, no? Doncs a mes, noies, està fiscalment bonificat. I ho està perquè és la forma que la llei contempla per que les persones treballadores siguin empresàries. És a dir, és la forma que l’ordenament posa al nostre abast perquè les persones que no tenen un gran capital al darrere puguin generar teixit econòmic.

Curiosament (o no) les cooperatives solen créixer en temps de crisi. Així, entre l’any 2010 i el 2019 el nombre de cooperatives creades a Espanya ha crescut un 54,04% (dades de l’Institut Nacional d’estadística[1]). Així, l’any 2010 se’n van constituir 1.088 a tot l’estat espanyol i el 2019 se’n va constituir 1.676. El primer semestre de 2020 (fins on facilita dades L’INE) se’n van constituir 684, de les quals, 578 eren de treball associat, 11 de consumidores i usuàries, 63 d’habitatge, 21 agràries o d’explotació comunitària de la terra i 9 d’altres tipus. Què vol dir això? Doncs vol dir que 578 grups de persones (1.509 persones concretament) van decidir dotar-se directament d’una font de treball de qualitat, van decidir auto ocupar-se.

A Catalunya, segons l’Observatori del Treball i Model Productiu [2], fins al novembre de 2020 es comptabilitzen 4.417 cooperatives actives, de les quals 3.300 són de treball associat (206 a les terres gironines). Això vol dir que al menys 6.600 persones s’han auto ocupat amb èxit, perquè el nombre mínim de persones per crear una cooperativa és de dues. Fins al novembre de 2020 es van crear a Catalunya 110 cooperatives de treball associat. I ara tornem a una altra dada de l’INE. A l’esfereïdor 16,26% de taxa d’atur.

Davant això, senyores i senyors, podem fer moltes coses. Podem esfereir-nos per com han pujat les mascaretes i per l’IVA que suportem per un producte sanitari obligatori en temps de pandèmia o podem mirar una mica més enllà i veure que per comprar mascaretes cal que tinguem ingressos i al menys a curt termini, pinten bastos. Si us cal treballar i no podeu viure de rendes, us recomanem que feu cooperativa, perquè és bo, tant per les persones treballadores, com per la comunitat en la que viviu!

Al Ripollès teniu al vostre abast el Cercle Garrotxa Ripollès[3], una entitat depenent del Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat, que treballa per a facilitar l’accés a l’ocupació de persones a través de l’economia social i solidària. A Ripoll, el Cercle treballa a través de la Qperativa[4] en la creació de treball de qualitat. Acosteu-vos-hi quan vulgueu!