Cinc raons per fer-se cooperativa.

Aquesta setmana us expliquem per quina raó pensem que és millor fer-se cooperativa quan volem fer empresa. Penseu que els nostres articles van adreçats a les poquíssimes persones que no tenim un milió d’euros al banc i necessitem treballar per viure, així que si ets de la majoria silenciosa que te més quartos que Elon Musk, apaga el trasto que facis servir per llegir-nos i ves a fer una birra, va!

Raó núm 1. Si la contrapartida és treballar sense més. Noia, t’estàs equivocant. Ens donem d’alta a la seguretat social de la mateixa manera com assegurem el nostre cotxe, per cobrir eventualitats. El que passa, és que pot ser que en tota la vida del teu cotxe, no tinguis mai un accident, però és impossible que mai et posis malalta, que mai et jubilis o que mai tinguis un accident. I la seguretat social està per cobrir aquestes contingències. La pensió no contributiva no arriba als 500 euros al mes i això vol dir que si no cotitzes res, quan no et puguis defensar estaràs en situació de vulnerabilitat. De debò és el que vols? A banda. Tenir una seguretat social fa que el que aportem cobreixi (tot i que de forma insuficient) uns mínims per les persones que per una o altra raó no han pogut sostenir-se. Els impostos serveixen per dotar la societat de serveis i si bé és cert que les administracions no sempre en fan un bon ús, el que també ho és, és que si ningú les pagués, la gent normal, la que no te mes quartos que l’Elon Musk, no tindria accés a l’escola, ni a la sanitat, ni a una llista llarguíssima de coses que donem per normals. Per tant, si pots escollir i tries aquesta forma de treballar, fes-t’ho mirar. O ja ho farà hisenda i llavors veuràs com rius...

Raó núm 2: Si la contrapartida és ser autònoma. Treballar sola com una mussola és molt trist. Primer perquè et posa en situació de vulnerabilitat, en tant que t’ho fas tot sola i, per tant, quan caus malalta pot ser que hagis de treballar. A més, ets la part feble en tot el joc de l’empresa, el teu entorn influirà molt en la teva capacitat econòmica i no tindràs horari de treball estable. En la vessant econòmica, el teu patrimoni i el del teu negoci es barregen i, per tant, et limita molt la possibilitat d’equivocar-te. Per últim la teva tributació potser no sigui més alta, que segurament si, però el que és un fet és que avances diners a hisenda i si te’ls han de tornar, serà l’any següent i amb límit a 31 de desembre, mentre tu pagaràs el que et toqui cada trimestre com una campiona. Una ganga, vaja... (si en vols més, espera una mica, aviat sortirà al mercat Coopcake, que parla de tot això amb més extensió)

Raó núm 3: Si la contrapartida és ser SL: d’entrada ja et dic que vas una miqueta millor, perquè separes el teu patrimoni del de la teva empresa, que no és poc. Ara bé, les societats de capital (per ser breus, la limitada i l’anònima) estan pensades perquè un grup de persones ajuntin esforç i diners per obtenir lucre. És a dir, és una manera de fer créixer uns diners preexistents. Que si, que te’ls pot deixar el banc, però que l’objecte de la societat és fer-los créixer. Per tant, el centre són els diners (no tu) i per tant l’ordenament actua en conseqüència. Viuràs millor que si fossis autònoma (no sempre), perquè l’impost que grava els guanys del teu negoci és el de societats i no el de la renda de les persones físiques. Dins d’aquest, la teva tributació serà més alta que si ets cooperativa. A l’hora de prendre decisions, hi ha un parell de coses que has de tenir en ment. La primera és que en una societat de capital, el que determina el poder de decisió és la quantitat de participacions que hi tens i que aquestes es venen, perquè no deixen de ser patrimoni del seu propietari. Per tant sempre estaràs sotmesa a una certa tensió de poders i això només mola als serials (si és que t’agraden). La segona és que la consideració envers el teu entorn, envers les persones i envers la societat, en una societat de capital és potestativa, és adir, si vols la tens i si no, no. I endavant les atxes!

Raó núm 4. Si l’alternativa és ser associació. Aquesta és un pèl complicada, perquè de vegades és una bona opció, tot i que, al meu parer, temporal. Una associació és un grup de persones que persegueixen una finalitat col·lectiva. Ara em diràs, ei, que fer quartos és una finalitat col·lectiva, i és cert, però una associació no pot tenir finalitat econòmica. Els diners, òbviament, són necessaris, però no són la finalitat de l’associació. Per exemple. Seria correcte que un grup de gent, durant un temps, treballi gratis (en règim de voluntariat) una estona cada dia, amb la finalitat de vendre producte i amb els diners que obtinguin de l’activitat, fundar una empresa i, ara sí, fer activitat econòmica adreçada a millorar les seves vides. Però utilitzar la forma d’associació simplement perquè és més fàcil i barat de constituir, és un error. Ho és perquè ens exposem massa. Ens exposem en l’àmbit del treball, pels riscos que comporta treballar sense assegurament. Una cosa és tenir la nostra feina i dedicar unes hores del nostre temps lliure a obrir opcions de futur i una molt diferent acabar treballant en precari, podeu tornar al primer punt de ‘article. Una associació, si no és d’utilitat pública (que ja parlaríem d’una cosa completament diferent) es considera una entitat parcialment exempta i això s’ha de saber portar. A més, la part no exempta tributa impost de societats com una SL. El funcionament intern és similar al d’una cooperativa. Per tant, si aquesta és la nostra intenció, per què no fer-ho bé de sortida? Pels 3.000 € de capital social? Per la gestió administrativa? Si teniu a l’abast 14 ateneus cooperatius per ajudar-vos! En fi, jo hi donaria una volteta...

Raó núm 5: Si ets cooperativa, les persones sempre estan al centre. Els diners són necessaris, és clar, però no són el més important. Les cooperatives de treball associat són una de les maneres que el legislador ha pensat per tal que les persones treballadores siguin propietàries dels mitjans de producció i tota la legislació que les regula te en compte això. Per tant, tributes una mica (o bastant) menys en l’impost de societats, sempre que no facis la pua i compleixis amb els requisits que estableixen les normes. Les cooperatives, com totes les empreses han de tenir especial cura en dos punts, si volen sobreviure: la gestió dels recursos econòmics i la gestió de les persones. Fixa’t que no dic recursos humans, perquè considerar les persones una eina o un recurs, és propi de societats de capital, on les persones treballadores són una despesa necessària. A les cooperatives treballem molt el governament, la manera de gestionar-nos i això ens fa més resilients. Com que treballem en un pla d’equitat, cadascú té ingressos en funció del que ha treballat (qualitativament o quantitativa, això ja va a gust de cada organització), però sempre tenim més flexibilitat a l’hora de gestionar els diners. Les formes cooperatives són formes d’empresa més resistents que les de capital, perquè quan tenim excedents (que no beneficis, perquè el nostre objectiu és millorar la nostra situació econòmica i social de forma col·lectiva) hem de guardar-ne una cinquena part com a mínim, per ser més resistents en cas de vaques magres. En definitiva. Fer cooperativa és un repte, com totes les opcions que existeixen per fer empresa. Ara bé. Si el nostre objectiu és viure millor i no tenim un gran capital, és la forma que més ens pot afavorir a l’hora de generar els nostres mitjans de vida.

Au dixit.