LES MIL I UNA RAONS PER ACABAR BARALLADES, SI ENS DESPISTEM.
Episodi 1 . Bestretes i sòcies satisfetes.
En l’àmbit cooperatiu és molt important l’autoregulació. Tenim un marge ampli per desenvolupar-lo i esdevenir entitats revolucionàriament autogestionades, innovadores i sobretot amb un contingut que vagi més enllà de la necessitat de dotar-nos de mitjans de vida suficients i arribi a aportar a la societat alguna cosa positiva i a poder ser, duradora.
Avui m’ha donat per parlar de bestretes cooperatives, perquè són un element central en les nostres entitats. Haureu sentit la dita popular que diu que, quan la pobresa entra per la porta, la felicitat salta per la finestra. Les bestretes son el nostre mitjà de vida, i sense elles, difícilment podrem tirar endavant els projectes i arribar als objectius que ens hem marcat.
Ara analitzem una mica: què és una bestreta? És el meu salari? Com a sòcia, tinc dret a cobrar-la peti qui peti? Com la decidim?
Son preguntes importants, perquè, encara que la nostra motivació principal per fer el que fem no sigui econòmica, és innegable que sense diners per viure no podem pas fer l'activitat. Hi ha, tanmateix, un cert desconeixement del que és i com cal treballar les decisions relacionades amb la bestreta i d'això va la peli avui.
Per començar, us poso sobre la taula uns criteris que determinen el que la llei diu al respecte. Només és el començament. A partir d’aquí cal debatre i raonar.
Com sabeu, la bestreta que rebem les sòcies treballadores en una cooperativa ve a ser l’equivalent al salari en el contracte de treball per compte aliena, però no és del tot així, perquè l’aplicació de les normes laborals a les cooperatives és residual i tota la normativa s’encamina a diferenciar el concepte de salari del de bestreta.
Això vol dir, de sortida unes quantes coses que, sense ànim d’exhaustivitat us explico:
- L'article 2 de la Llei de cooperatives de Catalunya (li direm LCCat per no escriure tant) diu que bestreta laboral és l'import que reben les sòcies que treballen a la cooperativa en concepte de retribució pel treball que hi fan, a compte del resultat anual de l'exercici econòmic. Això vol dir que aquesta retribució no es considera salari ni gaudeix de la protecció que l’Estatut dels Treballadors dóna als salaris. Aquesta idea es reforça per exemple a l’article 82.6 LCCat, que diu que es pot fer constar estatutàriament, o per acord de l'assemblea general, el dret de les treballadores no sòcies de la cooperativa a percebre una retribució, amb caràcter anual i salarial, en funció dels resultats de l'exercici econòmic.
- L’article 132 LCCat parla de les condicions de treball de les sòcies de les cooperatives de treball (i en general de totes les que treballen a la cooperativa, perquè la pròpia llei diu que s’apliquen tant a les sòcies de treball com a les treballadores sòcies, fent peu de forma específica en la jornada laboral i les retribucions. El 144 posa límits a les retribucions de les sòcies de cooperatives no lucratives, i la llei de règim fiscal de les cooperatives (LRFC) ho fa per la resta de cooperatives especialment protegides -ja sabeu, a efectes fiscals, hi ha tres tipus de cooperatives: les protegides, les espacialment protegides i les que l’han cagat, això darrer és tall d’un altre article, ja farem.
- Si veiem la consideració d'aquestes bestretes en la comptabilitat de la societat, normalment veurem que es computen com una despesa (sous i salaris), de la mateixa forma que aquests.
- Per últim faig referència al tractat de dret de societats cooperatives, en el que el professor Costas Comesaña diu que les bestretes no tenen consideració de salari, que no són la contraprestació al treball dut a terme per la sòcia treballadora, sinó que són quantitats que la cooperativa avança a les sòcies a compte de “presumptes guanys” i que si els resultats finals donen pèrdues i aquestes no s’han pogut compensar d’altra forma, doncs les sòcies han de retornar-les.
Això quadra amb el fet que les sòcies han de fer aportacions per compensar les pèrdues, d’acord amb el que diu l’article 82 LCCat. Si tenim pèrdues, primer les imputem als fons que tenim fins on la llei ens ho permet. El que queda ho posem en un compte específic per compensar-les quan la cosa millori, si no millora, en darrer terme s’imputen a cada sòcia, ja sigui amb càrrec a les seves aportacions (és a dir, que a totes les sòcies se’ls retornen menys diners si causessin baixa i la cooperativa passa a tenir menys patrimoni) o bé es demanen més aportacions per cobrir-les.
Ara ve quan obrim un meló. Com hem de tractar aquestes bestretes de les sòcies de treball o treballadores de les cooperatives davant una baixa voluntària o una expulsió?
Partim del supòsit de que la baixa és voluntària, per tant, seguint l’article 35 LCCat, la sòcia tindria dret al retorn de les seves aportacions al capital, el retorn cooperatiu que li pertoqui i la part que s’escaigui dels fons de reserva voluntaris. Arribades aquí, es calcula aquest retorn (o no retorn) restant d’aquesta quantia la part individualitzada de les pèrdues que li correspongui suportar. I com calculem la part individualitzada de cada sòcia en aquestes pèrdues? Doncs com haguem acordat que calculem les bestretes.
Això ens porta a la fixació dels criteris d’establiment de les bestretes. Les establim de forma igualitària o equitativa? En altres paraules, cobrem totes igual sense tenir en compte les hores de treball, la capacitació de cadascú, o cap de les dues coses? Fixem un sistema que s’assembli a les retribucions del conveni que aplicaríem si fóssim una empresa no cooperativa? O ens desmarquem de tot i fixem unes retribucions totalment diferents? Amb uns determinats límits, ens deixaran fer, però el que ens caldrà és tenir això recollit en un document, perquè si ho fem de forma tàcita (com passa més de quatre vegades) no estarà clar de quina manera apliquem a cadascú els retorns o les pèrdues. Si ho fem i no ho recollim per escrit, el que no tindrem és prova, i per tant el conflicte està servit.
Per tant, us deixo la pregunta oberta. De quina manera hem de fixar les bestretes -i de retruc, els drets de retorn i la càrrega de suportar les pèrdues? Us llegeixo!