10 coses sobre els convenis col·lectius que et convé saber

1. Què és i per a què serveix un conveni col·lectiu?

Les relacions de treball per compte aliè es regeixen, com a norma bàsica,per l’Estatut dels Treballadors. En aquesta norma es recull les característiques mínimes d'una relació laboral, sempre que no sigui considerada "especial" per les seves característiques.

Hi ha alguns punts; com ara el salari mínim que una persona pot cobrar quan treballa per compte aliena (SMI), o les mesures mínimes de seguretat i salut que han de regir les relacions laborals; per exemple, que es recullen en altres normes.

Aquestes normes són molt àmplies, perquè han de servir igual per una cambrera que per una astronauta i han de durar molt temps, per garantir que les conegui un gran nombre de persones.

Ara bé, hi ha coses que és molt complicat posar a la normativa bàsica, perquè són coses molt específiques de cada sector d'activitat. Cal, doncs, fer altres normes que ens afinin una mica els nostres drets i obligacions com a treballadores d'un sector determinat. Aquestes normes són els convenis col·lectius, redactats a partir de la negociació entre els sindicats i els representants de les empreses.

Pots trobar un cercador de convenis col·lectius aquí

2. Com saber si l'empresa m'aplica el que correspon?

Les empreses no poden triar quin conveni col·lectiu els convé més aplicar. Han de triar obligatòriament el que s'adeqüi a l'activitat principal que es fa en cada centre de treball.

Com a norma general, els convenis col·lectius obliguen tots els empresaris i els treballadors inclosos dintre del seu àmbit d'aplicació i durant tot el temps de vigència del conveni. A un conveni pots trobar coses tan importants com el nombre màxim d'hores que has de treballar cada any, el nombre màxim d'hores que pots treballar en un mateix dia, el salari que has de percebre segons la teva categoria professional, el contingut de la teva categoria professional, els complements mínims que han de posar-se a la teva nòmina i moltes altres coses que, tot i que no hi estiguin escrites, formen part del teu contracte de treball.

Per tant, és molt important que identifiquis quin conveni t'és aplicable i que sàpigues quins punts mirar en aquest, perquè forma part del contingut de la teva feina.

Per respondre la primera pregunta pots mirar quin conveni s'ha informat al teu contracte de treball (és obligatori fer-ho). Els convenis col·lectius s'estructuren tots d'una mateixa manera, d'acord amb la norma que en regula l'estructura. A l'inici del conveni hi haurà un epígraf que digui Àmbit d'aplicació i aquí veuràs que s'hi regula l'àmbit funcional (per raó de la matèria), l'àmbit territorial (segons on estigui ubicat el teu centre de treball) i l'àmbit personal (el que té a veure amb el teu lloc concret de treball).

Quan tinguis això resolt, has de veure si el conveni que s'aplica és el correcte (que serà el més habitual). Si no és així, consulta amb un advocat, perquè si el que se t'aplica conté unes condicions pitjors que les que recull el conveni correcte, pots reclamar que l'empresa t'apliqui el conveni correcte i que a més t'aboni les diferències salarials que s'hagin derivat de l'aplicació errònia de conveni col·lectiu corresponent al darrer any.

3. Com puc saber si la categoria professional que posa a la meva nòmina és la correcta?

Aquest és un dels punts més importants que es recullen als convenis col·lectius. Els llocs de treball haurien de respondre a criteris de racionalitat basats en els punts següents:

• Coneixements.
• Iniciativa.
• Autonomia.
• Responsabilitat.
• Comandament.
• Complexitat.

Per tant, la teva categoria professional hauria de concordar amb la presència i intensitat d'aquests punts a la teva tasca diària. Si observes que no hi ha prou adequació, busca l'epígraf classificació professional al teu conveni i mira què s'exigeix al teu.

Un exemple: El conveni del sector siderometal·lúrgic de Barcelona estableix que un operari és una persona que pels seus coneixements o experiència executa operacions relacionades amb la producció, bé directament actuant en el procés productiu, o en tasques de manteniment, transport o altres operacions auxiliars, i que pot realitzar, a la vegada, funcions de supervisió o coordinació.
Per la inclusió de les persones treballadores en un grup professional o altre, els convenis fixen uns requisits i unes tasques concrets, te'n deixo un exemple:

GRUP PROFESSIONAL 2.

Criteris Generals. Són treballadors/es que amb un alt grau d'autonomia, iniciativa i responsabilitat, duen a terme tasques tècniques complexes, amb objectius globals definits, o que tenen un alt contingut intel·lectual o d'interrelació humana. També aquells responsables directes de la integració, coordinació i supervisió de funcions, realitzades per un conjunt de col·laboradors en una mateixa àrea funcional.

Formació: Titulació universitària de grau mitjà o grau coneixements equivalents equiparats per l'empresa, completats amb una experiència dilatada en el seu sector professional. Eventualment, podran tenir estudis universitaris de grau superior i assimilar-se als llocs definits en aquest grup, "Titulats Superiors d'Entrada".

Comprèn, a títol orientatiu, les següents categories:

Tècnics:

• Titulats Superiors d'entrada
• ATS DUE o Graduats en Infermeria
• Arquitectes Tècnics (Aparelladors)
• Ajudants d'Enginyeria i Arquitectura.
• Enginyers Tècnics (Perits)
• Titulats de Grau mig.
• Graduats Socials
• Tasques

 

Exemples. En aquest grup professional s'inclouen a títol enunciatiu totes aquelles activitats que, per analogia, són assimilables a les següents:

1. Funcions que comporten la responsabilitat d'ordenar, coordinar i supervisar l'execució de tasques heterogènies de producció, comercialització, manteniment, administració, serveis, etc., o de qualsevol agrupació d'aquestes, quan les dimensions de l'empresa aconsellin les agrupacions.

2. Tasques d'alt contingut tècnic consistents en donar suport amb autonomia mitjana i sota directrius i normes que no delimiten totalment la forma de procedir en funcions d'investigació, control de qualitat, vigilància i control de processos industrials, etc.

3. Activitats i tasques pròpies d' ATS, DUE o Graduats en Infermeria, realitzant cures, portant el control de baixes d'IT i accidents, estudis, tecnologies, vacunacions, estudis estadístics d'accidents, etc.

4. Activitats de Graduat Social consistents en funcions d'organització, control, assessorament o comandament amb relació a l'admissió, classificació, adaptació, instrucció, economat, menjadors, previsió del personal, etc.

4. Com puc saber si em paguen el que em correspon?

Has de partir sempre de què mai pots tenir un salari brut inferior al Salari Mínim Interprofessional que estableix el govern Aquí tens el que és vigent al moment de publicació d'aquest article. Els convenis col·lectius sovint milloren aquesta quantia.

Aquesta dada sol aparèixer als annexos del conveni. Tanmateix, a l'articulat, se sol explicar l'estructura salarial, que està formada per salari base, complements i de vegades, primes. Molts convenis estableixen un preu diferent per les hores diürnes o nocturnes i també per les hores extra, les hores de presència (quan no treballes, però estàs a disposició de l'empresa) o quan treballes en cap de setmana. També estableix quantes gratificacions extraordinàries et corresponen i quin és el seu import.

També hi podràs trobar, si s'escau, el que l'empresa t'ha d'abonar en concepte de dietes, si has de dinar o pernoctar fora de casa per causa de la teva feina.

5. Què són els complements?

Els complements són quantitats que l'empresa t'ha de pagar, sigui perquè ho diu al conveni o perquè ho has pactat així i que complementen el teu salari base. En pròxims articles t'explicarem coses sobre complements.

6.Treballo les hores que he de treballar?

L'Estatut dels Treballadors diu que el límit d'hores de treball es fixa en una mitjana de 40 a la setmana. Els convenis estableixen un nombre d'hores anuals que limita acota o millora la mitjana establerta a l'Estatut dels Treballadors. En tot cas, ha de coincidir amb les hores totals que surten al calendari laboral que totes les empreses han de facilitar als seus treballadors.

També pot establir mesures de flexibilitat horària. Si aquesta clàusula apareix al teu conveni, l'empresa pot allargar o reduir la teva jornada, amb els límits que el propi conveni establirà. Per exemple, en el conveni de la indústria siderometal·lúrgica de Barcelona es recull com la facultat de prolongar o reduir la jornada del treballador fins a 2 hores diàries i fins a un màxim de 40 dies laborables, tot això respectant la jornada de treball anual.

7. Quin descans mínim he de gaudir entre una jornada de treball i la següent?

L'Estatut dels Treballadors estableix que entre el final d'una jornada i el començament de la següent han de passar, com a mínim, dotze hores. El nombre d'hores ordinàries de treball efectiu no pot ser superior a nou diàries, llevat que per conveni col·lectiu o, si no n'hi ha, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors s'estableixi una altra distribució del temps de treball diari, i s'ha de respectar en tot cas el descans entre jornades. Els treballadors de menys de divuit anys no poden fer més de vuit hores diàries de treball efectiu, incloent-hi, si s'escau, el temps dedicat a la formació i, si treballen per a diversos ocupadors, les hores fetes amb cadascun d'ells.

8. Tinc dret a fer descansos durant la jornada?

Sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi les sis hores, s'ha d'establir un període de descans durant aquesta d'una durada no inferior a quinze minuts. Aquest període de descans es considera temps de treball efectiu si ho diu el conveni col·lectiu o el contracte de treball.

En el cas dels treballadors de menys de divuit anys, el període de descans ha de tenir una durada mínima de trenta minuts i s'ha d'establir sempre que la durada de la jornada diària continuada excedeixi les quatre hores i trenta minuts.

Quan el teu horari és variable per decisió puntual de l'empresa i això no s'ha pactat expressament amb tu, parlem de distribució irregular de la jornada. Aquesta jornada irregular no pot superar el 10% del total de la teva jornada anual. A més, els canvis se t'han de notificar amb un mínim de cinc dies de temps.

9. Com funcionen els permisos?

L'Estatut dels Treballadors estableix els permisos mínims que poden gaudir els treballadors. Els convenis col·lectius poden millorar aquests.

L'Estatut dels Treballadors recull un seguit de permisos, alguns retribuïts i d'altres recuperables. Per exemple, les persones treballadores per compte aliè tenen dret a gaudir dels permisos necessaris per assistir a exàmens.

En tot cas, les persones treballadores, sempre que ho avisin i ho justifiquin prèviament, poden absentar-se de la feina conservant el dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents:

a) Quinze dies naturals en cas de matrimoni.

b) Dos dies pel naixement de fill i per la mort, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereix repòs domiciliari, de parents fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. Si per aquest motiu el treballador ha de fer un desplaçament, el termini és de quatre dies.

c) Un dia per trasllat del domicili habitual.

d) Pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i personal, incloent-hi l'exercici del sufragi actiu.

En els supòsits de naixement de fill, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment:

a) per a la lactància del menor fins que aquest compleixi nou mesos, els treballadors tenen dret a una hora d'absència del treball, que poden dividir en dues fraccions. La durada del permís s'incrementa proporcionalment en els casos de part, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment múltiples. Qui exerceixi aquest dret, per la seva voluntat, el pot substituir per una reducció de la seva jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades completes en els termes previstos al conveni col·lectiu o a l'acord a què arribi amb l'empresari respectant, si s'escau, el que s'hi estableix. Aquest permís constitueix un dret individual dels treballadors, homes o dones, però només el pot exercir un dels progenitors en cas que tots dos treballin.

b) En el cas de naixement de fills prematurs o que, per qualsevol causa, hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, la mare o el pare tenen dret a absentar-se del treball durant una hora. Així mateix, tenen dret a reduir la seva jornada laboral fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional del salari.

c) Qui per raons de guarda legal té directament a càrrec seu algun menor de dotze anys o una persona amb discapacitat que no exerceix una activitat retribuïda té dret a una reducció de la jornada laboral diària, amb la disminució proporcional del salari, d'entre almenys un vuitè i un màxim de la meitat de la durada de la jornada. Té el mateix dret qui s'hagi de fer càrrec directament d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia no es pugui valer per si sol, i que no exerceix cap activitat retribuïda.

d) El progenitor, adoptant, guardador amb fins d'adopció o acollidor permanent té dret a una reducció de la jornada laboral, amb la disminució proporcional del salari de, almenys, la meitat de la durada de la jornada, per tenir cura, durant l'hospitalització i tractament continuat, del menor a càrrec seu afectat per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de cuidar-lo directament, contínuament i permanentment, acreditat per l'informe del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma corresponent i, com a màxim, fins que el menor compleixi els divuit anys.

Per conveni col·lectiu, es poden establir les condicions i els supòsits en què aquesta reducció de jornada es pot acumular en jornades completes. Les reduccions de jornada que preveu aquest apartat constitueixen un dret individual dels treballadors, homes o dones. No obstant això, si dos o més treballadors de la mateixa empresa generen aquest dret pel mateix subjecte causant, l'empresari en pot limitar l'exercici simultani per raons justificades de funcionament de l'empresa.

e) Les persones treballadores que tinguin la consideració de víctimes de violència de gènere o de víctimes del terrorisme tenen dret, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social integral, a la reducció de la jornada de treball amb disminució proporcional del salari o a la reordenació del temps de treball, a través de l'adaptació de l'horari, de l'aplicació de l'horari flexible o d'altres formes d'ordenació del temps de treball que s'utilitzin a l'empresa. Aquests drets es poden exercir en els termes que per a aquests supòsits concrets estableixin els convenis col·lectius o els acords entre l'empresa i els representants dels treballadors, o de conformitat amb l'acord entre l'empresa i els treballadors afectats. Si no n'hi ha, la concreció d'aquests drets correspon a aquests, i són aplicables les regles que estableix l'apartat anterior, incloses les relatives a la resolució de discrepàncies.

Com calculo els greus de consanguinitat o afinitat?

Per a calcular el grau de parentiu cal ascendir en línia directa fins al tronc comú, en aquest cas els teus pares, amb els que tindries un parentiu de primer grau.

A partir d'aquí has de comptar un grau més per cada salt que facis.

 

 

10. I què passa amb les meves vacances?

Al teu conveni hi trobaràs els dies que et correspon fer vacances i sovint, la manera en què es distribueixen. L'Estatut dels Treballadors estableix uns mínims, 30 dies naturals, però al conveni sabràs si els pots fer en un o més períodes, si tens algun dia addicional de vacances, etc.

Com a conclusió, a aquest article et recomanem que busquis el conveni col·lectiu que és d'aplicació a la teva feina i que vagis revisant regularment les noves versions que se'n vagi publicant. Formen part del teu contracte!

La setmana que ve... la relació especial de treball del servei a la llar familiar.