La salut i el treball

La salut és essencial per al manteniment dels ingressos personals i familiars, però també per la productivitat i el desenvolupament econòmic. Per tant, tenir cura de la salut, com a requisit indispensable pel manteniment de la capacitat de treball, és una funció important dels serveis de salut i ho hauria de ser també pels empresaris, tot i que sabem que no sempre és així.

L’article 43 de la Constitució Espanyola recull el dret de les persones a la salut, mentre que el 40.2 s’enfoca sobre els drets laborals de les persones, per quant estableix l’obligació dels poders públics de vetllar per la seguretat i higiene al treball. Val a dir que, tot i el contingut de la Declaració de drets humans, la constitució espanyola no recull el dret a la salut com un dret fonamental.

Els riscos per a la salut en el lloc de treball, inclosos la calor, el soroll, la pols, els productes químics perillosos, les màquines insegures i l'estrès psicosocial provoquen malalties ocupacionals i poden agreujar altres problemes de salut. Les condicions d'ocupació, l'ocupació i la posició en la jerarquia del lloc de treball també afecten a la salut. Les persones que treballen sota pressió o en condicions d'ocupació precàries són propenses a patir malalties derivades de l’excés de pressió.

La Unió Europea ha anat evolucionant respecte a l'estudi i el tractament de la prevenció dels riscos derivats del treball, esperonant els Estats membres a promoure la millora del medi laboral, i reforçant aquesta actuació mitjançant diverses directives, que es van reflectint en l’ordenament jurídic espanyol.

Així, l’article 4 de l’Estatut dels treballadors, reconeix el dret dels treballadors a la seva integritat física i a una política adequada de prevenció de riscos laborals en la relació de treball.

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals recull les obligacions de les empreses en aquest àmbit. En la seva exposició de motius, ens indica:

La protecció del treballador enfront dels riscos laborals exigeix una actuació en l'empresa que desborda el mer compliment formal d'un conjunt predeterminat, més o menys ampli, de deures i obligacions empresarials i, més encara, la simple correcció a posteriori de situacions de risc ja manifestades. La planificació de la prevenció des del moment mateix del disseny del projecte empresarial, l'avaluació inicial dels riscos inherents al treball i la seva actualització periòdica a mesura que s'alterin les circumstàncies, l'ordenació d'un conjunt coherent i globalitzador de mesures d'acció preventiva adequades a la naturalesa dels riscos detectats i el control de l'efectivitat d'aquestes mesures constitueixen els elements bàsics del nou enfocament en la prevenció de riscos laborals que la Llei planteja. I, al costat d'això és clar la informació i la formació dels treballadors dirigides a un millor coneixement tant de l'abast real dels riscos derivats del treball com de la forma de prevenir-los i evitar-los, de manera adaptada a les peculiaritats de cada centre de treball, a les característiques de les persones que hi desenvolupen la seva prestació laboral i a l'activitat concreta que realitzen.

Això comporta la necessitat de que les empreses configurin, de forma efectiva i d’acord amb les característiques concretes de l’activitat que desenvolupen, que encaixin amb les característiques de les persones que contracten i de les instal·lacions en que aquestes hauran de desenvolupar la seva activitat, un pla efectiu de prevenció de riscos, que caldrà anar actualitzant a mesura que sigui necessari.

Els requisits i l’abast de les mesures que les empreses han de prendre a aquest respecte es recullen a la pròpia LPRL i l’extensa normativa que regula el medi laboral.

L’incompliment d’aquesta normativa té efectes diferents segons qui hagi incomplert les seves obligacions. Així, si l’empresa incompleix amb les seves obligacions en aquesta matèria, pot haver d’afrontar conseqüències administratives, penals i/o civils.

I què vol dir això?

Doncs que, la Inspecció de Treball pot passar per l’empresa a comprovar que es compleix la normativa. En cas de que no sigui així, a l’empresa se li obriria un expedient sancionador que podria derivar en una multa, tot i que es contemplen altres sancions.

La llei estableix una sèrie de sancions, principalment de caràcter econòmic, que van dels 40 als 819.780 euros de multa, segons parlem d’infraccions lleus, greus o molt greus. Aquesta qualificació de les sancions es recull específicament a la Llei que les regula, el Reial decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social LISOS). Així, per exemple, seria una falta lleu la manca de neteja del centre de treball si no se’n deriva risc per a la integritat física o salut dels treballadors i una falta molt greu el fet de no observar les normes específiques en matèria de protecció de la seguretat i la salut de les treballadores durant els períodes d'embaràs i lactància. A banda, dins la graduació de les sancions es té en compte la concurrència d'una sèrie de criteris agreujants o atenuants.

Tanmateix, en cas de què concorrin circumstàncies d'excepcional gravetat en les infraccions, l’empresa es pot trobar amb una sanció consistent en la suspensió de les activitats laborals per un temps determinat o, fins i tot, en el tancament del centre de treball o amb la limitació de la seva  facultat de contractar amb l'Administració quan s'hagin comès infraccions administratives molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball, o constitutives de delicte.

I, entrant ja a parlar de delictes, l’incompliment de les obligacions en matèria de riscos laborals pot comportar incórrer en diversos tipus penals. Així, l’article 316 del Codi Penal diu que aquells que, amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant legalment obligats, no facilitin els mitjans necessaris perquè els treballadors exerceixin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que posin així en perill greu la seva vida, salut o integritat física, seran castigats amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos. Fixeu-vos en que no cal que hi hagi hagut un accident per aplicar aquest tipus penal.

Si els fets indicats s'atribuïssin a persones jurídiques, s'imposarà la pena assenyalada als administradors o encarregats del servei que hagin estat responsables dels mateixos i als qui, coneixent-los i podent posar-hi remei, no haguessin adoptat mesures per a fer-ho.

A banda, també es poden donar situacions recollides com a delictes i faltes de lesions o d'homicidi tipificats en els articles, 138, 142, 147 i 621 del CP, sempre que hi hagi un resultat lesiu

A més de tot això cal tenir en compte la responsabilitat civil que pot comportar el dany causat a un treballador si hi ha negligència empresarial. Cal tenir present que en matèria de riscos laborals la llei atorga un grau de responsabilitat molt elevat a l’empresari, com es desprèn de l’article 14 de la LPRL.

I per què és així?

Doncs d’una banda, perquè és a l’empresari a qui correspon ordenar els mitjans personals i materials per a l’execució del treball, no oblidem que un treballador desenvolupa les seves funcions dins l’àmbit de direcció i organització de l’empresari, I de l’altra perquè és l’empresari qui es beneficia del fruit del treball.

El codi civil ens diu que aquell que causi un dany a un altre amb presència de dol o negligència ha de reparar el dany causat. En el cas de relacions laborals parlem de responsabilitat contractual, perquè es dóna en el marc d’un contracte (recordeu que escrit o no quan treballem per un tercer, tenim un contracte de treball). I en el cas de persones alienes a l’empresa l’empresari respondrà igualment, en aquest cas en virtut del supòsit de responsabilitat extracontractual. Per últim, s’ha de tenir en compte, al fil de tot això, que la persona criminalment responsable d'un delicte o falta ho és també civilment si d’aquest fet se’n deriven danys o perjudicis.

I el treballador no hi té cap responsabilitat?

El treballador, òbviament també té obligacions en matèria de prevenció. L’article 29 LPRL especifica que aquest ha de vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d'aquelles altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l'empresari.

En particular, els treballadors d’acord amb la seva formació i seguint les instruccions de l'empresari, tenen les següents obligacions:

• Usar adequadament, d'acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualssevol altres mitjans amb els quals desenvolupin la seva activitat.
• Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l'empresari, d'acord amb les instruccions rebudes d'aquest.
• No apagar i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o que s'installin en els mitjans relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball en els quals aquesta tingui lloc.
• Informar immediatament al seu superior jeràrquic directe, i als treballadors designats per realitzar activitats de protecció i de prevenció o, si escau, al servei de prevenció, sobre qualsevol situació que, al seu judici, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
• Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l'autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball.
• Cooperar amb l'empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.

L'incompliment pels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, d’acord amb el que hem explicat comporta que aquests puguin ser sancionats per l’empresari, d'acord amb la graduació de faltes i sancions que s'estableixin en les disposicions legals o en el conveni col·lectiu que sigui aplicable, d’acord amb l’article 58.1 ET.

I què passa si la imprudència del treballador deriva en un dany a un tercer?

D’acord amb l’article 1903 del Codi Civil, els propietaris o directors d'un establiment o empresa són responsables dels perjudicis causats pels seus dependents en el servei dels rams en què els tinguessin empleats, o en ocasió de les seves funcions. Ara bé, l’article 1904 del mateix cos legal ens diu que aquell que paga el dany causat pels seus dependents els pot reclamar el que hagués pagat.

En altre ordre de coses, cal tenir en compte que L'art. 115 LGSS exclou del concepte d'accident de treball, entre altres supòsits, aquell que sigui a causa de la imprudència temerària del treballador accidentat. Per tant, si un treballador pateix un accident per haver tingut un comportament imprudent, es pot trobar amb que aquest accident no sigui considerat accident de treball, amb totes les conseqüències que això comporta cara a les prestacions a percebre. Ara bé, no totes les imprudències tindran la mateixa consideració. Quan concorre imprudència professional, que és la que deriva de l'exercici habitual d'un treball i la confiança que aquest inspira, no parlem d’imprudència temerària. La temeritat, segons la jurisprudència comporta l’assumpció per part del treballador de riscos manifestos, innecessaris i greus, és a dir amb menyspreu del risc i la prudència més elementals.

Així, direm que hi ha imprudència temerària quan el treballador, de forma conscient i voluntària desobeeix les ordres rebudes de l’empresari, o les més elementals normes de precaució, prudència i cautela exigibles a tota persona raonable.

Òbviament, la presència de dol també tindrà les seves conseqüències pel treballador. És a dir. Si es produeix un accident i l’accidentat l’ha buscat, o ha facilitat que l’accident es produeixi (per exemple, per cobrar prestacions), a banda de ser subjecte d’una sanció que pot comportar fins i tot l’acomiadament sense indemnització, haurà de fer front a les indemnitzacions que es derivin dels danys que hagi pogut causar a l’empresa o a tercers.

Per tant, cal concloure que la legislació preveu tot un seguit d’obligacions en matèria de riscos laborals que afecten en major mesura l’empresari que és qui té l’obligació de posar tots els mitjans necessaris per garantir la seguretat i salut en el lloc de treball, però que comporta també l’obligació del treballador de seguir les indicacions de l’empresari en aquest àmbit i de mantenir sempre un comportament prudent i respectuós en la seva tasca.